La nou: aliment dels Déus
Aporten tants nutrients de qualitat que els romans les deien ‘glàndules de Júpiter’
El seu nom en grec significa llavor de Déu. Semblant apel·latiu ja pot servir-nos de preavís sobre l’alta estima que sempre s’ha tingut de les nous. Compte la llegenda que Alejandro Magno va introduir el fruit de la noguera des de Pèrsia a Grècia.
Els seus coetanis macedònics la cridaven kara per la seva semblança amb el cap humà, i els romans, que també es van declarar devots d’aquesta drupa, la van rebatejar com Juglans règia, el seu actual nom científic, que significa ‘glàndules de Júpiter’. No és una nomenclatura a l’atzar: tant els grecs com els romans la consideraven un aliment dels déus. Probablement una de les raons fora per la seva peculiar forma: aquesta pela llenyosa, dura i rugosa alberga quatre llavors suaus, la forma de les quals ens recorda al cervell humà.
Les nous neixen protegides per una pela llenyosa i dura. Es coneixen més de quinze varietats. La nou de Califòrnia (Juglans californica) és de grandària gran i forma regular. La de Castella, de noguera europea o Juglans cinérea, és més arrodonida, amarga i amb una menor quantitat de greix que altres varietats. Per aquesta mateixa raó és ideal per a caramel·litzar. Per contra, la varietat pecana posseeix un sabor suau, dolç i mantegós, i textura cruixent. La noguera pecanero és originari de l’estat de Texas i seu és el mèrit de crear postres insignes com el ‘pequen pie”, la contundent i deliciós pastís nord-americà de nous i xarop de blat de moro. Des d’Austràlia arriba la nou de macadàmia, considerada com la més fina del món, de textura cremosa i molt utilitzada en la rebosteria. Finalment, la nou o coquito del Brasil, també coneguda com a castanya de Pará, procedeix d’un arbre silvestre endèmic de l’Amazònia. És fina, mantegosa, de gust delicat i amb un elevadíssim contingut de seleni. Amb quatre o sis nous se supera el 100% de les recomanacions (55 mcg).
La recollida de nous arrenca des de finals de setembre fins a finals d’octubre. Però a ser una fruita seca de llarga durada, es pot trobar al mercat tot l’any.
No descartis la nevera
La millor manera d’apreciar les nous amb tot el seu sabor és comprar-les amb pela i obrir-les just en el moment de menjar-les. No obstant això, els més mandrosos optaran per comprar-les pelades i a granel. En aquest cas, el millor lloc per a guardar-les és en la nevera, dins d’un recipient tancat. També és vàlid el congelador si no les consumirà immediatament. D’aquesta manera s’allargarà la seva vida, evitant-se que els àcids grassos es enrancien.
Una manera de detectar que estan ràncies, sense haver de clavar-los la dent, és aplicant l’olfacte: les nous adquireixen una olor semblant a dissolvent de pintura que li posarà en guàrdia. En aquest cas ja no hi ha res a fer, excepte tirar-les a les escombraries.
No ocorre el mateix amb les nous envasades que contenen una atmosfera protectora per a preservar-les durant algun temps d’aquesta deterioració. Una vegada obert el paquet, el millor és ficar-les en un recipient de tancament hermètic. I en cas que faci calor, ni s’ho pensi: a la nevera.
Menja-les de cor
Com tota la fruita seca, les nous són molt energètiques. Presenten 595 quilocalories per cada 100 grams, bona part de les quals són en forma de greixos (63,28 grams), sent un 88% d’elles àcids grassos insaturats. Aquesta composició les converteix en un aliment cardiosaludable: quan en la dieta se substitueixen els greixos saturats per les insaturades, es contribueix a mantenir el colesterol sanguini en nivells normals.
A més, són font de fibra (5,2 grams) i contenen 3,3 grams de carbohidrats i 14 de proteïnes, molt valorades pels qui porten una dieta vegana.
Les nous aporten 595 kcal per cada 100 grams: 63,28 són grasses, 14 proteïnes, 5,2 fibra i 3,3 carbohidrats. A més, són font de gairebé tots els minerals essencials: ferro, zinc, potassi, seleni, fòsfor i magnesi.
Quan es diu que les nous són un dels aliments més saludables que podem portar a la taula no és una afirmació banal. Són font de gairebé tots els minerals essencials per a l’organisme: ferro (2,3 grams), zinc (2,1 grams), potassi (690 mg), seleni (19 mcg), fòsfor (304 mg) i magnesi (140 mg
Pel que respecta a les vitamines, són font B1 (0,3 mg) i B3 (3,5 mg), dos micronutrients que participen en el metabolisme cel·lular.
Delicioses fins i tot en salmorra
La majoria mengem les nous rudes, ja sigui com pica-pica o per a donar-li un toc a les amanides. També formen part de molts dolços, com el famós gelat de vainilla amb nous de macadàmia. Més habitual és trobar-les en elixirs com la ratafía, un licor dolç català a base de nous verdes, herbes i espècies.
La imaginació, no obstant això, pot donar receptes més que curioses. Els anglesos, amics com són dels sabors acres, fins i tot tenen les seves nous escabetxades en una salmorra de vinagre, sucre i espècies. Van viure el seu moment de glòria fa un parell de segles i fins a Charles Dickens les inclou en algun dels seus relats.
https://elpais.com/buenavida/la-despensa/2020-10-19/si-hueles-esto-tira-la-bolsa-de-nueces.html
